En enginyeria pràctica, determinar si un cable és adequat no es pot basar únicament en el color de la seva jaqueta exterior; cal centrar-se en dues especificacions tècniques crítiques: àrea de secció transversal del conductor i estructura de blindatge.
Calibre del conductor: per minimitzar la pèrdua de transmissió, els cables d'altaveus professionals solen utilitzar conductors de coure sense oxigen (OFC) trenats amb calibres que van des de 16 AWG a 10 AWG, o fins i tot més gruixuts. En canvi, els cables d'altaveus estàndard de consum poden ser tan prims com 24 AWG o 26 AWG. Quan es condueixen subwoofers o matrius d'altaveus a gran escala, els cables prims actuen com una "palla per beure", provocant una caiguda de tensió important que es tradueix en una pèrdua total de resposta de baixa freqüència (graves).
Blindatge: en entorns electromagnètics complexos, com ara entre bastidors d'un teatre, els senyals són molt susceptibles a les interferències de fonts com estacions base mòbils o motors elèctrics d'alta potència. Els cables d'altaveus professionals solen tenir un disseny de doble blindatge, que combina paper d'alumini amb una malla trenada; també poden incorporar un aïllament intern entre els conductors per evitar la diafonia. Els cables d'altaveus estàndard, però, sovint consisteixen només en conductors de coure nus i paral·lels, que no ofereixen cap tipus de protecció.
